Textos Propis

Ara que ja hem acabat les classes i solament ens queda un últim esforç per superar els exàmens volia donar ànim a tots els meus companys i gràcies per tots els moments que hem passat aquest any junts! al que ve més i millor!!

Següent parada... PLAEYAS!!

Sis mans al mateix compàs

Així es titula el treball que he realitzat amb les meues companyes, Elena Carbó i Patricia Ramón. És una activitat dirigida a qualsevol cicle, però nosaltres ho hem fet especialment per al primer cicle. Es tracta de l'elaboració de contes a través d'una baralla de cartes.

Cada carta té un color i un significat diferent:

• 1 de color roig: Principis dels contes.

• 2 de color taronja:  Descripció física i psicològica d’un/s personatge/s. Potser animat o inanimat.

• 3 de color groc: Lloc i temps on es desenvolupa l’acció.

• 4 de color verd: Acció principal.

• 5 de color blau clar: Descripció d’elements màgics, les seues característiques i explicació dels poders màgics. Aquesta carta la podem fer servir o bé per continuar l’acció proposada a la carta 4 o per ajudar al protagonista a resoldre el conflicte en la carta 7.

• 6 de color blau obscur: Descripció de personatges antagònics i descripció dels seus poders màgics i accions que perjudiquen als nostres protagonistes.

• 7 de color rosa clar: Solució al conflicte.ç

•            8 de color rosa obscur: Finals dels contes. 

Cada representant del grup haurà d'agafar una carta de cada color i a partir d'aquí crear el conte utilitzant els connectors adequats. Una vegada que tinguen el conte ho escriuran per a la revista de classe i finalment hauran de representar el conte per a la resta dels seus companys.

Penso que és una activitat bastant interessant, divertida i motivadora per als alumnes, així que us convido a posar-la en pràctica.

Pel·licula Cos Mortal

Durant la segona setmana d'activitats complementàries,vaig anar a veure la pel·lícula “Cos mortal” dirigida per Carles Chiner i Antoni Sendra. Aquest llargmetratge d'uns 90 minuts de durada ens narra la vida de Horaci Martí un jove documentalista que treballa com a escombrariaire dels carrers de València. 

La seua vida canvia de forma radical quan el nostre personatge decideix realitzar un documental obre Vicent Andrés Estellés, reconegut poeta valencià. *Horaci comença a allunyar-se de la seua pròpia realitat immiscuint-se en un món en el qual canviaran les seues percepcions físiques i mentals. Obsessionant-se amb el món del poeta veiem en la pel·lícula el canvi que es produeix en la seua vida doncs s'allunya dels seus amics, família i treball dirigint la seua vida cap al món d'Estellés, mirant a través dels seus ulls. 

El títol de la pel·lícula es deu al nom d'un dels poemes d'Estellés en el qual Horaci decideix centrar-se per a la realització del seu documental després d'haver entrevistat a Roman Dalmau, un altre seguidor d'Estellés que es posa en contacte amb ell per tractar el tema. És est el poema que li porta a una obsessió recorreguda per la ciutat de València, en la qual Horaci passa per tots els carrers i avingudes que apareixen en el poema a la recerca de respostes. 

La pel·lícula em va resultar diferent al tipus de pel·lícules que estic acostumada a veure, ja que aquesta compta amb nombroses entrevistes sobre la vida del poeta, la qual aporta a aquesta característiques pròpies d'un documental. És agradable veure els escenaris, doncs compta amb la quotidianitat dels carrers de València en un dia qualsevol, veient en elles llocs reconeguts com a bars, places i parcs que tenim al nostre abast. 

Recomano doncs aquesta pel·lícula a tot aquell que vulgui conèixer una mica més de Vicent Andrés Estellés i de la pròpia València, doncs gaudiran d'això de forma divertida i retent homenatge a una de les figures més importants de la nostra ciutat. 

¿Valencià o Castellà?

M'agradaria opinar sobre el debat que va sorgir en classe fa uns dies sobre la lleialtat lingüística, he de dir que estic a favor de moltes de les coses que es van comentar allí, però també en contra amb altres.

Jo no sóc valenciana, sóc de Madrid i porte quatre anys vivint aci, els estudis que he realitzat des que vaig arribar ací a part de la carrera va ser un cicle superior en el qual cap de les assignatures es cursava en valencià (una sort per a mi en eixe moment) i quan vaig entrar en magisteri obligatòriament tènia que cursar assignatures en valencià.

Estic d'acord en què a València es parla el valencià i que es vullga preservar la llengua, però també penso que haurien de posar una alternativa per a les persones que venim de fora, ja que des del meu punt de vista el valencià tan solament es "treballa" a nivell educatiu, si vas pel carrer poques persones ho parlen, tret que siguin persones majors o de pobles.

Sense entrar en temes polítics pense que València vol aconseguir el mateix que a Catalunya, que tot el món parle valencià com a llengua oficial, i no esta mal que es vullga aconseguir això però no s'ha d'oblidar tampoc la llengua castellana i per a fer-ho s'ha de canviar per un costat el sistema educatiu i per l'altre la concepció de la societat. 

Des que són xicotets amb els niños/as s'ha de treballar indistintament el castellà i el valencià perquè al finalitzar els estudis siguen bilingües i no ens trobem casos com ara de persones que no saben parlar el castellà, o el valencià; i afegir quan siga necessari adaptacions curriculars per als que vénen de fora però sense oblidar eixe objectiu.

Finalment només destacar quelcom que no em pareix bé i que està a l'orde del dia, com ja he mencionat abans em pareix magnífic preservar la llengua i que tot el món parle en valencià (una realitat poc existent actualment) però que quan ens trobem amb una persona de fora que no entén la llengua s'hauria de fer l'esforç en un primer moment de parlar-li en castellà, ja que al cap i a la fi eixa persona acabara per aprendre el valencià i no es crega directament un rebot amb aquesta  llengua.