Microhabilitats
Microhabilitats de
la comprensió oral: Són les estratègies que el
receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge
en una determinada situació de comunicació:
- Reconéixer els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules,expressions, combinacions vàlides, …)
- Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els queens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.
- Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.
- Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.
- Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.
- Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini.
Microhabilitats
de l’expressió oral
- Planificar el discurs. A partir de l’experiència que tenim en situacions semblants,es tracta de preveure i planificar el que pot passar i com ens comportarem:analitzar la situació de comunicació, anticipar i preparar el tema i la formad’interacció (moment, to, estil)
- Conduir el discurs. D’una banda cal saber col·laborar en la selecció i eldesenvolupament del tema o temes (iniciar-lo, ampliar-lo, eludir-lo, acabar-lo,relacionar-lo). De l’altra, cal saber conduir la interacció comunicativa (manifestar que es vol intervenir, escollir el moment adequat d’intervenció, utilitzar els tornsde paraula).
- Negociar el significat del discurs. Es tracta, bàsicament, d’adaptar el graud’especificació del discurs a partir de la situació de comunicació i del que sabemdel receptor, i d’avaluar la comprensió de l’interlocutor, és a dir, confirmar oexplicitar el grau de comprensió.
- Produir el discurs. Cal tenir en compte la facilitació de la producció en tot allòreferent a les tasques gramaticals o condicionaments del sistema lingüístic, i lacompensació de les dificultats amb la redundància, el resum, la reformulació,l’autocorrecció, amb la intenció d’ajudar el receptor a comprendre el discurs.
- Considerar els aspectes no verbals no és una estratègia estrictament lingüísticaperò resulta tan important com les anteriors per a una expressió oral reeixida. Estracta del control de la veu (impostació, volum, to, etc) i d’utilitzar els codis noverbals adequats (gestos, moviments, mirada, etc).Aquest conjunt de microhabilitats actuen a diversos nivells de l’intercanviverbal i interrelacionen les unes amb les altres durant tot el temps que dura lacomunicació. No podem entendre l’expressió oral com un procés lineal en què leshabilitats s’usen una darrere l’altra, sinó com un acte global en què cada componentdepén de la resta.
Tipologia d'exercisis
d'expressió oral
TIPOLOGIA D’EXERCICIS D’EXPRESSIÓ ORAL
| |
Tècnica:
1. Drames
2. Escenificacions
3. Jocs de rols
4. Simulacions
5. Diàlegs dirigits
6. Jocs lingüístics
7. Treball d’equip
8. Tècniques humanistes
|
Tipus de resposta:
9. Repetició
Buits d’informació
Donar instruccions
Solució de problemes
Pluja d’idees
|
Recursos materials:
14. Històries i contes
15. Sons
16. Imatges
17. Tests, qüestionaris, etc.
18. Objectes
|
Comunicacions específiques:
Exposició
Improvisació
Parlar per telèfon
Lectura en veu alta
Vídeo i cassette
Debats i discussions
|
La interferència lingüística
http://prezi.com/x3scj4tjr8g3/la-interferencia-linguistica/
Tema 3
El paper de l'escola en els processos de normalització de una llengua minoritzada és important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:
- Difusió de la norma de la llengua minoritzada.
- Facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove.
- Normalització, tant de la propia institució escolar com de la comunitat educativa de qué es nodreix
No hi ha cap dubte, doncs, que l'esola és un instrument privilegiat en la política lingüística d'un país.
La situació del Valencià dins del País Valencià no és molt bona, es troba en una situació ambigua pel que fa a l'ordenament jurídic en matèria lingüística, una timida política d'extensió de l'ús i unes circunstancies socials mes aviacts adverses.
L'escola infantil i primària s'ha convertit en motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, i ha conseguit mantenir viva la flama de la llengua i de transmetre-la a les generacions més joves.
Cal un proyecte polític de futur que done sentit a tots els esforços per tal d'assumir un canvi dràstic en les competències lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua.
L'ensenyament i ús vehicular del valencià dins el sistema educatiu ve regulat per uns programes bilingües:
- Programa d'ensenyament en valencia (PEV)
- Programa d'incorporació progressiva (PIP)
- Programa d'inmersió lingüística (PIL)
El alumnat escolaritzat en PEV representa un 29% mentre que en PIP hi ha un 71%.
3 de cada 10 alumnes s'escolaritzen en PEV, 5 de cada 10 en PIP i 2 de cada 10 només estudien el valencià com assignatura.
- Decret 127/2012
Tema 2
- L'adquisició d'una segona llengua
Interllengua
- Programes d'ensenyament bilingüe i plurilingüe
- Programa de inmersió lingüística: està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.
- Programa d'enseyament en valencià: comporta l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l'educació infantil i primaria.
- Programa de incorporació progressiva: la llengua base és el castellà. Durant l'etapa infantil, s'introduix el valencià nivell oral, de manera que els alumnes entren en contacte amb l'altra llengua oficial. A partir de l'etapa de primària es introduix assignatures en valencià
- Programa d'educació plurilingüe enriquit: permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l'educació infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.
| PROGRAMES |
DESCRIPCIÓ
|
Programa d’Immersió Lingüística (PIL)
|
Centres amb un nombre de alumnes majoritàriament castellanoparlants situats en territoris de predomini lingüístic valencià. Opció voluntària de l’alumnat. Només en educació infantil i primària. El castellà, com àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària. Continua de forma coherent en ESO.
|
Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)
|
Centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament valencianoparlants. Comportarà l’ús del valencià com a llengua base d’aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària. La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge. Continua de forma coherent en ESO.
|
Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)
|
Centres amb alumnat majoritàriament castellanoparlant. A l’etapa de primària s’introdueix l’assignatura de valencià i la de Coneixement del medi natural, social i cultural a partir de 3r de primària. Continua de forma coherent en l’ESO. Comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques d’acord amb les especificacions del DPP.
|
Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)
|
Permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció. Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars
|
- Models d'educació plurilingüe
Model
|
Destinataris
|
Objectiu
|
Organització
|
Model compensatori
|
Usuaris d’una L2 minoritzada.
|
Compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada
|
Llengua materna als nivells inicials. Desprès L1 utilitzada per conèixer L2. Quan l’alumnat aprèn L2, abandona el model i s’integra dins dels programes regulars en L1.
|
Model de manteniment
|
Usuaris d’una L2 minoritzada.
|
Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades.
|
Comencen utilitzant L1 i poc a poc van incorporant L2 en l’ensenyament de continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdós llengües
|
Model d’enriquiment
|
Usuaris de les dues llengües en contacte.
|
Desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües
|
Les dues llengües són vehicle d’instrucció, distribució equitativa.
|
Model de recuperació plena
|
Parlants de les dos comunitats lingüístiques
|
Invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.
|
L2 minoritzada és l’única llengua vehicular a l’àmbit escolar , mentre que L1 esdevé una materia d’estudi.
|
- Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
- Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
- Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
- Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
- Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
Tema 1
- Contacte de llengües: bilingüisme,diglòssia i substitució lingüística.
- Mitjans de comunicació al Pais Valencià
- Història social
- Normalització i normativització
Entenem la normalització com el procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es veja sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives.
Per altra banda, la normativització és el procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.
No hay comentarios:
Publicar un comentario